Com es casen les persones?

Moltes cultures marquen l'inici del matrimoni a partir de celebracions o rituals molt elaborats; altres l'inicien d'una forma mes informal; i d'altres tenen transicions econòmiques abans, durant o després de l'inici del matrimoni.

Formes de marcar l'inici del matrimoni

Hi ha algunes societats que utilitzen cerimònies per marcar l'inici del matrimoni, però d'altres utilitzen senyals socials per indicar que hi ha hagut un matrimoni. Moltes societats per iniciar el matrimoni, el noi ha d'anar a casa de la noia i estar durant un temps amb ella, període de prova, si tot va bé al cap de l'any han de tenir un nadó. D'altres és la noia qui ha d'anar a la casa del nuvi i ser acceptada per la mare, quan això succeeix, la noia li fa el menjar per primera vegada al seu marit sense que ell sàpiga res, quan ho sap estan casats. Altres, simplement, el fet d'estar junts ja demostra estar casats.
En moltes societats, no es una dona o un home els qui es casen, sinó un tros de terra o de ramat. La transició econòmica pot ser:

-Preu de la núvia: regal de béns o de diners del nuvi o dels seus parents als parents de la núvia.

-Servei del pretendent: el nuvi treballa per la família de la núvia, a vegades abans del matrimoni i d'altres després.

-Intercanvi de dones: Costum d'intercanviar a la núvia per una germana o un altre parent del nuvi.

-Intercanvi de regals: Intercanvi de regals amb el mateix valor entre els dos grups que estan a punt de ser família (normalment són dones)

-Dot: Transferència de béns o diners de la família del nuvi a la núvia

-Dot indirecte: La família de la núvia proporciona a la del nuvi el dot.

Amb qui ens hem de casar?

- Arregles matrimonials: Unió de dos grups de parentesc per formar nous llaços socials i econòmics a partir de negociacions a càrrec de familiars propers o intermediaris.

- Exogàmia i endogàmia: L’exogàmia consisteix en què els conjugues són escollits entre un grup de parentesc o comunitat externa, és a dir, casar-se fora d'un grup de parentesc concret, o fora d'una aldea o d'un grup d'aldees. En canvi, l’endogàmia obliga a les persones casar-se dins del mateix grup.

- Matrimoni entre cosins: aquests matrimonis es duen a terme en societats grans i molt poblades. Encara que moltes societats no accepten aquest matrimoni, d'altres tenen preferència per un tipus de cosins, ja que podem trobar els paral·lels (fills de germans del mateix sexe) o els creuats (fills de germans de l'altre sexe). El més normal és que el matrimoni es formi per cosins creuats.

- Levirat i sororat: En moltes societats obliga als individus a casar-se amb el cònjuge de parents morts. El levirat és el costum on els homes estan obligats a casar-se amb la vidua del seu germà, en canvi, el sororat, obliga a les dones a casar-se amb el marit de la seva germana morta.

Amb quantes persones casar-se?

Podem trobar el matrimoni com:

- Unió de un sol home i una sola dona --> monogàmia

- Unió d'un home amb moltes dones al mateix temps --> polígina:

- Sororal (entre germanes, on cooperen entre elles i no hi ha gelosia)

- No sororal: (entre dones no germanes, on sol haver-hi gelosia degut a què el marit ha de tractar-les igual i sinó és així en moltes zones la dona té el dret de demanar divorci)

- Unió d'una dona amb molts homes al mateix temps --> Poliàndria:

- Fraternal (els homes son germans)
- No fraternal (els homes no són germans)

- Unió de dos o més homes amb dos o més dones al mateix temps, però no es troba en cap societat --> Matrimoni en grup.