1.-Les Primeres Societats: 1.1-El Paleolític

A continuació exposarem els orígens de l'home en societat

El Paleolític

El Paleolític, conegut també com Antiga Edat de pedra, abraça un període molt llarg que s’estén fins el 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior.

El Paleolític inferior és una de les fases del Paleolític o Edat de pedra, i s'estén des de uns 2'5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.
Les espècies del gènere Homo que van existir i fabricar estris de pedra i altres materials durant aquest període van ser principalment l´Homo habilis i l´Homo erectus que rep diverses denominacions regionals (Sinantrop, Atlantrop i Pitecantrop) .



Els sinantrops es van extingir i potser van donar origen a homes posteriors en altres punts del planeta igual que els atlantrops. Els pitecantrops van donar origen als Homo soloënsis o home de Ngandong que a la seva vegada també es van extingir, i que eren propers a l'home de Neandertal.

El Paleolític inferior es correspon amb el Plistocè inferior i el Plistocè mig, establint-se el límit entre els dos en el canvi de polaritat magnètica que hi va haver fa uns 780.000 anys i s'acaba amb la transició del Plistocè mig al Plistocè superior coincidint amb l'inici del període glacial Würm de fa uns 120.000 anys.

Les cultures humanes desenvolupades durant el paleolític inferior per ordre cronològic són: olduvaià i acheulià.
Seguidament, ens centrarem en aquestes:

Olduvaià o cultura olduvaiana també coneguda amb el nom anglès de pebble culture pel fet d'utilitzar còdols principalment.
És la cultura basada en la producció d'artefactes de pedra més antiga de la humanitat amb uns 2,7 milions d'anys. Es troba dins la part més antiga del paleolític inferior al final del pliocè.
La segueix, a partir de 1,8 milions d'anys, la cultura de l'Acheulià atribuïda a l'Homo erectus.

L'Acheulià antic es desenvolupa durant l'interglacial Mindel-Riss (300.000-200.000 aC.), de llarga durada i clima càlid.
Les destrals bifacials s'afinen i sorgeixen les destrals el·líptiques de tall bifacial, més o menys planes ("Limandes"). Comencen a desenvolupar-se els utensilis en ascles i apareixen algunes puntes tosques.

L'acheulià mitjà es desenvolupa durant la major part de la Glaciació de Riss (200.000-110.000 aC.). Les restes de foc, que ara s'ha fet molt necessari, es multipliquen.S'han trobat junt a les eines dels caçadors, restes d'esquelets de l'Elefant Antic.

El Paleolític mitjà és un període dins del Paleolític que abraça entre els anys 40.000 i 33.000 aC. Les eines trobades són més complexes que les del paleolític inferior, ja que parteixen d'un nòdul al qual se li dóna forma i poden ser compostes, és a dir, combinades amb mànecs de fusta, per exemple.
La vegetació és sovint de tipus tundra amb pocs arbres (menys d'un 10% segons les anàlisis del pol·len). Comencen a trobar-se evidències de conservació del menjar, fumant-lo i assecant la carn.
Les primeres mostres d'art rupestre corresponen a la fi d'aquesta època.

Aquesta imatge ens mostra un grup d'hominids, convivent en societat, on només les dones amb marit tenien el dret de treure-li la pell als animal caçats anteriorment pels seus homes.
Aquelles dones duien les ungles tacades de sang, i aquesta era un forma d'identificació del seu compromís familiar. Per una altre banda, les dones sense marit ni fills, podien morir de fam.
El Paleolític Superior és un període prehistòric que s’estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9.000 aC.
Coincideix amb els darrers períodes de les glaciacions würmianes, de clima molt fred però amb intervals suaus.
Després de 8.000 aC postglacial, va sorgir el clima càlid




En aquest periode es van desenvolupar diverses fases culturals i entre elles el Perigordià, l'Aurinyacià, el Solutrià i el Magdalenià. Es caracteritzen per una major complexitat en la fabricació d'eines, incloent materials com ossos d'animals.
Les primeres agrupacions d'essers humans eren societats igualitàries basades en la caça i recol·lecció, en aquestes societats predomina l'economia de l'intercanvi i la reciprocitat. Els aliments eren aconseguits entre tots, i es consumien en comunitat mitjançant una distribució equitativa. En aquests clans familiar, el cap es un home fort i amb experiència.
La seva forma de vida nòmada els obliga a viure en cabanes, en coves o en abrics, en els quals decideixen manifestacions artístiques sobre la vida i la naturalesa.