Finalització del blog

Finalment, avui, donem per finalitzada la nostra realització del blog amb l'idea de que hi ha moltes cultures, totes diferents però molt entranyables.

Ens acomiadem i esperem que us hagi agradat.

Mª del Pilar, Miriam i Sara

Representació d'un matrimoni actual a Espanya

Trobem una petita representació sobre com són els matrimonis actuals en el nostre país (Espanya).

Cultura dels Asteques

El següent vídeo és sobre un sacrifici asteca.

Cultura dels Bosquimans

A continuació un vídeo sobre aquesta cultura.

Cultura Massai

Aquí, un petit vídeo sobre la cultura dels massais

Terminologies de parentiu

Totes les cultures posseeixen un punt especial de termes per designar els diferents tipus de parentiu (com el pare, la mare, el cosí...). els termes i les regles per utilitzar-los constitueixen el sistema terminològic de parentiu d'una cultura. Examinarem altres sistemes per il·lustrar la naturalesa de les relacions causals i funcionals de les distintes terminologies de parentiu.

-Terminologia esquimal --> és el tipus de terminologia de parentiu en el que estan familiaritzats els nord-americans. Aquest sistema duu dos trets importants:
1r, cap dels termes que designen als parents nuclears d'ego (jo) (1,2,5,6) es pot aplicar fora de la família nuclear.
2n, no s’estableix cap distinció entre els costats materns i paterns.
Això vol dir que no es fa distinció entre els "cosins" creuats dels paral·lels o entre el oncles creuats dels paral·lels. Aquests trets reflexen el fet de que les societats que utilitzen la terminologia esquimal tenen carències de grups de filiació corporatius.

-Terminologia hawaiana --> aquest sistema és el més fàcil de descriure. El tret més destacable d'aquesta terminologia , és l'aplicació d’idèntics termes per a persones que són de dintre i de fora de la família nuclear. La terminologia hawaiana és compatible amb situacions en les que la família nuclear és immersa dins d'un context domèstic dominat per famílies extenses.

-Terminologia iroquesa --> fa presència de grups de parentiu unilineals, hi ha una tendència mundial que s'estableixi una distinció terminològica entre els cosins creuats i paral·lels. Aquesta pauta esta àmpliament associada a una distinció similar entre la 1r generació ascendent que diferencia els germans del pare amb el de la mare, i les germanes de la mare amb les del pare.
La terminologia iroquesa existeix on la germana de la mare s’assimila terminològicament a la mare. El germà del pare i els cosins paral·lels als germans i cosins de ego.
Aquests pauta d'assimilació obeeix a que els germans pertanyen a un mateix grup de filiació de caràcter corporatiu i a que les aliances matrimonials es basen en matrimonis de cosins creuats entre aquests grups.
Els sistemes terminològics de parentiu posseeixen una notable coherència lògica. Els principals trets d'aquests sistemes representen adaptacions inconscients i repetitives en les quals es desenvolupa la vida domèstica.

Com es casen les persones?

Moltes cultures marquen l'inici del matrimoni a partir de celebracions o rituals molt elaborats; altres l'inicien d'una forma mes informal; i d'altres tenen transicions econòmiques abans, durant o després de l'inici del matrimoni.

Formes de marcar l'inici del matrimoni

Hi ha algunes societats que utilitzen cerimònies per marcar l'inici del matrimoni, però d'altres utilitzen senyals socials per indicar que hi ha hagut un matrimoni. Moltes societats per iniciar el matrimoni, el noi ha d'anar a casa de la noia i estar durant un temps amb ella, període de prova, si tot va bé al cap de l'any han de tenir un nadó. D'altres és la noia qui ha d'anar a la casa del nuvi i ser acceptada per la mare, quan això succeeix, la noia li fa el menjar per primera vegada al seu marit sense que ell sàpiga res, quan ho sap estan casats. Altres, simplement, el fet d'estar junts ja demostra estar casats.
En moltes societats, no es una dona o un home els qui es casen, sinó un tros de terra o de ramat. La transició econòmica pot ser:

-Preu de la núvia: regal de béns o de diners del nuvi o dels seus parents als parents de la núvia.

-Servei del pretendent: el nuvi treballa per la família de la núvia, a vegades abans del matrimoni i d'altres després.

-Intercanvi de dones: Costum d'intercanviar a la núvia per una germana o un altre parent del nuvi.

-Intercanvi de regals: Intercanvi de regals amb el mateix valor entre els dos grups que estan a punt de ser família (normalment són dones)

-Dot: Transferència de béns o diners de la família del nuvi a la núvia

-Dot indirecte: La família de la núvia proporciona a la del nuvi el dot.

Amb qui ens hem de casar?

- Arregles matrimonials: Unió de dos grups de parentesc per formar nous llaços socials i econòmics a partir de negociacions a càrrec de familiars propers o intermediaris.

- Exogàmia i endogàmia: L’exogàmia consisteix en què els conjugues són escollits entre un grup de parentesc o comunitat externa, és a dir, casar-se fora d'un grup de parentesc concret, o fora d'una aldea o d'un grup d'aldees. En canvi, l’endogàmia obliga a les persones casar-se dins del mateix grup.

- Matrimoni entre cosins: aquests matrimonis es duen a terme en societats grans i molt poblades. Encara que moltes societats no accepten aquest matrimoni, d'altres tenen preferència per un tipus de cosins, ja que podem trobar els paral·lels (fills de germans del mateix sexe) o els creuats (fills de germans de l'altre sexe). El més normal és que el matrimoni es formi per cosins creuats.

- Levirat i sororat: En moltes societats obliga als individus a casar-se amb el cònjuge de parents morts. El levirat és el costum on els homes estan obligats a casar-se amb la vidua del seu germà, en canvi, el sororat, obliga a les dones a casar-se amb el marit de la seva germana morta.

Amb quantes persones casar-se?

Podem trobar el matrimoni com:

- Unió de un sol home i una sola dona --> monogàmia

- Unió d'un home amb moltes dones al mateix temps --> polígina:

- Sororal (entre germanes, on cooperen entre elles i no hi ha gelosia)

- No sororal: (entre dones no germanes, on sol haver-hi gelosia degut a què el marit ha de tractar-les igual i sinó és així en moltes zones la dona té el dret de demanar divorci)

- Unió d'una dona amb molts homes al mateix temps --> Poliàndria:

- Fraternal (els homes son germans)
- No fraternal (els homes no són germans)

- Unió de dos o més homes amb dos o més dones al mateix temps, però no es troba en cap societat --> Matrimoni en grup.

Matrimoni

El matrimoni és la unió sexual i econòmica socialment aprovada entre una dona i un home.
El matrimoni és un costum en totes les societats, és a dir, és universal encara que no es dugui a terme de la mateixa manera.
En cada societat trobem variacions de com les persones es casen, amb qui es casa o amb quantes personals es casen. No obstant, en totes les societats no permeten que els pares es casin amb els fills o entre germans.
En el segle XIX, en una casta del sud de la Índia, els Nayar, tractaven el sexe i l'economia entre homes i dones com dues coses separades, cosa que contradiu la definició anterior.
Les dones Nayar es casaven durant la pubertat. En la cerimònia el marit li posava un adorn d'or en el coll, a partir d'aquest moment el marit no tenia cap obligació, a vegades no es tornaven a veure.
La dona, ja casada, rebia diferents "marits" a partir dels anys. Tot i que aquesta es quedés embarassada, seria la família de la dona la que es faria càrrec del nen, sense que intervingués el pare. Això era degut a l'assistència dels homes a l'exèrcit. Per últim dir que algunes societats tenen cerimònies que marquen l'inici del matrimoni i altres no.

Tipus inusuals de matrimoni

A vegades en alguns matrimonis hi ha algú considerat dona o home encara que ell o ella no siguin biològicament així. Com per exemple els indis cheyennes casats prenien un travestí com a segona esposa. O com per exemple els matrimonis homosexuals entre els Azande (Àfrica). Els guerrers Azande no podien tenir esposes i moltes vegades es casaven amb nois que feien d'esposes per tal de satisfer les seves necessitats sexuals.
En moltes societats de l'Àfrica hi havien matrimonis entre dones on no hi havia relacions sexuals, sinó que una de les dones feia el paper de pare i marit.
O com a Kenia on hi ha matrimonis formats per dones, ja que moltes vegades un matrimoni no tenia hereters masculins. La dona que "es convertia" en home, pren el paper d’aquest i deixava de fer les tasques comuns entre dones per fer les dels homes. També busca un home a la seva dona per tal de que aquesta tingui fills, encara que aquests fills anomenaran pare a la dona que fa de home.

Aspectes èmic i ètic de la cultura

La distinció entre elements mentals i conductuals no dóna resposta a l'interrogant de com descriure adequadament la cultura com un tot. El problema en que els pensaments i la conducta dels participants poden enfocar-se des de dos perspectives diferents:

L’èmic --> des de la dels propis participants.

L’ètic --> des de la dels observadors.

La prova d'adequació de les descripcions i anàlisis èmic és la seva correspondència amb una visió del món on els participants nadius l'accepten com a real. Al portar la investigació en el mode èmic, els antropòlegs intenten adquirir una coneixement de les categories i regles necessàries per pensar i actuar com un nadiu. Per exemple, el terme parentiu per la mare i la germana de la mare entre els bathonga; o quan es apropiat humiliar als nostres entre els kwakiutl; o quan es pot sol·licitar una cita entre una noi i una noia Nord-americana.
En canvi la prova d'adequació de les descripcions ètic té la capacitat per generar teories fructíferes des d'un punt de vista científic sobre les semblances i diferencies socioculturals. L' antropòleg utilitza categories o regles derivades del llenguatge fàctic de la ciència que resultarà poc familiar al nadiu. La comparació entre les versions ètic i èmic de la cultura dóna lloc als més importants i fascinants problemes de l'antropologia. Per poder comparar cultures l'antropòleg ha de recollir i organitzar les dades culturals referents a les mateixes en relació amb aspectes interculturals o pot ser parteix del tot social i/o cultural.
L'estructura d'aquests aspectes es denomina El patró Universal.

El patró Universal consta de 3 divisions:

- Infrastructuraà consisteix en activitats ètic que cada societat satisfà els mínims requisits per la subsistència. Trobem el mode de reproducció i el de producció.

- Estructura à Consisteix en les activitats econòmiques i polítiques de tipus ètic. Es pot establir: Entitat domèstica i política.

- Super estructura à Consisteix en conductes i pensaments dedicats a treballs artístics, lúdics i religiosos i intel·lectuals junt amb els aspectes mentals i èmic de l'estructura i infrastructura d'una cultura.

Endoculturació i relativisme cultural

La cultura d'una societat tendeix a ser similar en molts aspectes d'una generació a la següent. Aquesta continuïtat en els estils de vida es manté gràcies al procés conegut com endoculturació. L'endoculturació és una experiència d'aprenentatge conscient i inconscient a través de la qual la generació de més edat indueix i obliga a la generació més jove a adoptar les formes de pensar i la manera de comportar-se tradicionals.

EXEMPLE

Els nens xinesos utilitzen bastonets per menjar, en lloc de forquilles, parlen una llengua tonal i detesten la llet perquè han estat endoculturats en la cultura xinesa en lloc de la dels Estats Units.

Contactes entre cultures

El contacte entre grups humans diversos situats en diferents territoris i la convivència de grups diferenciats en un mateix espai són tan antics com la humanitat.
Podem constatar com al llarg de la historia hi ha hagut intercanvis d’informació, invents, tecnologies entre persones que pertanyen a diferents formacions culturals. Hem estat en contacte els uns amb els altres, viatjant, mercadejant i guerrejant. Les notícies sobre els unes altres cultures apareixen d’ençà del començament mateix de l’escriptura, i tenim coneixements d0èpoques anteriors que fan referència a la difusió de l’agricultura, la domesticació d’alguns animals i plantes per al consum humà, tecnologies de treball amb metalls, que passaven d’una zona a una altra.
A través de la història les relacions entre grups humans portadors de cultures distintives no sempre han estat conflictives.
Les cultures són flexives, fluides, canviants: no essència eterna, idèntiques a si mateixes des de temps immemorials.
La instauració dels estats nació al món occidental s’ha basta en un projecte que incloïa l’eliminació i l’exclusió de les diferències culturals tradicionals al seu interior i la imposició d’un seguit d’idees considerades universals o de caràcter nacional.

EXEMPLE

El genocidi i la descolonització

De la Segona Guerra Mundial ençà s’han produït dos fets que han marcat una nova sensibilitat envers la diversitat cultural: l’un és el genocidi jueu,irreductibilitat i incompatibilitat de les cultures; l’altre, el procés de descolonització amb el desenvolupament de noves identitats culturals anteriorment reprimides i silenciades. Aquests dos fets qüestionen la suposada universalitat i superioritat de la cultura occidental. Entre aquests dos paràmetres irromp la interculturalitat.

Les actituds més freqüents

Davant de cultures diferents de la pròpia es poden adoptar diferents actituds:

Etnocentrisme

Analitza les altres cultures des de la pròpia convertint-la en la mesura per valorar les altres.
De l'etnocentrisme se segueixen com a minin dues conseqüències:
Falta de comprensió, l'etnocentrisme és incapaç de comprendre els qui no comparteixen la seva forma de vida.

L'altre conseqüència, la radicalització del sentiment de cohesió amb el propi grup. Això fa que els seus membres se sentin superiors a altres d'altres cultures.

L’etnocentrisme pot adoptar diferents actituds quan mira de preservar intactes els trets de la seva cultura:

Xenofòbia --> Odi als estrangers.

Racisme --> Rebuig violent de determinats grups ètnics.

Xovinisme --> Patriotisme fanàtic.

Aporofòbia --> L'aversió i els menyspreu al pobre.

El relativisme cultural

Analitza les diverses cultures des de els seus propis valors i no des dels d'una cultura aliena. Recomana mostrar-se tolerant a les diferents expressions culturals.
No promociona el diàleg entre les cultures, sinó que advoca que cada una quedi reclosa en els seus valors.
Es incapaç d'eludir riscos com els següents:

- El racisme opina que la millor manera de preservar les cultures es no barrejarles, es a dir, que cadascú es quedi al seu país i visqui segons la seva cultura.

- La separació entre cultures que es toleren, però que no tenen interès en establir contactes.

- L'actitud romàntica, exagerant els aspectes positius de les cultures diferents a la seva.

- La paràlisi cultural, on el més important es conservar les tradicions.

L'interculturalisme

Parteix del respecte a altres cultures i propugna la trobada entre les diferents cultures en grau d'igualtat. Els objectius de l'interculturalisme són:

- Reconèixer la naturalesa pluralista de la nostra societat i del nostre món.

- Comprendre la complexitat de la relació entre les diverses cultures.

- Promoure el diàleg entre les cultures.

- Col·laborar en la recerca de respostes als problemes mundials.

Estudi de la diversitat cultural

Un cop explicat què és la cultura, i les primeres societats, exposarem part de les diferents cultures que hi ha al món avui dia.
A continuació, exposarem les teories que sobre aquest fet han formulat algunes de les escoles antropològiques més importants:

L'evolucionisme unilineal

Considera que totes les societats han passat o passaran per idèntiques fases de desenvolupament en una mateixa escala evolutiva:

Salvatgisme (caça i recol·lecció).

Barbàrie (agricultura i metal·lúrgia).

Civilització (cultures de caràcter urbà i coneixement de l'escriptura).

El difusionisme

Al començament del segle XX apareixen dos escoles, una red britànica i una altre d'alemanya.
Aquestes dos escoles distingeixen entre les cultures que han difós pautes culturals o cultures emissores i les cultures que han rebut les influències de les emissores o cultures receptores.

Neoevolucionisme multilineal

El concepte d'evolució és multilineal, no existeix una única línia que orienta el desenvolupament de les cultures, sinó múltiples patrons de desenvolupament :la diversitat cultural és el resultat d'adaptacions diferents davant de contextos diversos.
No es pot distingir entre cultures inferiors i superiors: només hi ha cultures diferents amb diversos nivells de desenvolupament.

1.-Les Primeres societats: 1.2.-El Mesolític

El Mesolític és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap el 9.000 aC fins el 6.000 aC. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes...

Al poder viure de les fruites que recull l'home té menys necessitat de cacera. Surt de les coves i construeix les primeres barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius i els seus hàbits d'alimentació modifiquen les seves característiques físiques. A la vora dels rius s'han trobat algunes restes anomenades tallers de sílex, on es feien les noves eines que calien pel tipus de cacera que ara es practicava. Per la cacera s'utilitzava principalment l'arc i les fletxes, que els homes sabien disparar drets, assentats, de genolls a terra, recolzats, cap dalt o inclús mentre corrien. Les tribus es barallaven entre elles segons les pintures que reflecteixen batalles d'arquers i altres combats inclús cos a cos. Els homes van despullats i les dones utilitzen unes faldilles acampanades i van despullades per damunt de la cintura. Els homes a vegades utilitzen plomes al cap i braçalets als braços i turmells.

Les dones es representen com altes i primes, amb cintura estreta i pelvis ampla, cames fortes i pits grans i flàccids que els penjaven fins a la panxa; el pentinat era estret al centre i penjant cap els costats cada vegada amb mes amplada, fins el final del cap. Es creu que cada grup tenia un bruixot representat per una figura que portava adorns als genolls i segurament també als braços. Es feien balls rituals segurament ritus de fertilitat o d'abundància.
Es desenvolupa la tècnica de cacera per encerclament i la matança dels animals encerclats. Els animals son també empesos cap a sacs de cuiro i concentrats després en recintes fets amb pals de fusta, d'on sorgirà la ramaderia. Les dones es cuiden de recollir la mel de les abelles però encara no controlen els eixams. Així doncs cal considerar aquesta fase com una fase inicialment (Epipaleolític) de caçadors i recol·lectors (abans nomes caçadors) i després (al Protoneolític) també de pastors.
Aquesta forma d'agrupació, ja sedentària, origina un nou tipus d'economia: la d'acumulació i redistribució controlada.
D'un comandament més o menys compartit es passa a un cap de la tribu, que és la persona amb prou poder per recollir i emmagatzemar aliments i béns que puguin satisfer les necessitats de la població en un moment determinat d'escassetat permetent-li a ell i els seus subordinats mantenir un nivell de vida d'acord amb el seu rang jeràrquic, que procura fer hereditari.

A més a més si es tracta d'un cap guerrer capaç de portar la guerra més enllà del poblats propers i d'incorporar els vençuts a la seva xarxa tributaria, es fa possible l'aparició de grups socials especialitzats: militars, religiosos, administratius i artesans, que depenen de la seva capacitat proveïdora.

1.-Les Primeres Societats: 1.1-El Paleolític

A continuació exposarem els orígens de l'home en societat

El Paleolític

El Paleolític, conegut també com Antiga Edat de pedra, abraça un període molt llarg que s’estén fins el 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior.

El Paleolític inferior és una de les fases del Paleolític o Edat de pedra, i s'estén des de uns 2'5 milions d'anys enrere fins fa uns 120.000 anys.
Les espècies del gènere Homo que van existir i fabricar estris de pedra i altres materials durant aquest període van ser principalment l´Homo habilis i l´Homo erectus que rep diverses denominacions regionals (Sinantrop, Atlantrop i Pitecantrop) .



Els sinantrops es van extingir i potser van donar origen a homes posteriors en altres punts del planeta igual que els atlantrops. Els pitecantrops van donar origen als Homo soloënsis o home de Ngandong que a la seva vegada també es van extingir, i que eren propers a l'home de Neandertal.

El Paleolític inferior es correspon amb el Plistocè inferior i el Plistocè mig, establint-se el límit entre els dos en el canvi de polaritat magnètica que hi va haver fa uns 780.000 anys i s'acaba amb la transició del Plistocè mig al Plistocè superior coincidint amb l'inici del període glacial Würm de fa uns 120.000 anys.

Les cultures humanes desenvolupades durant el paleolític inferior per ordre cronològic són: olduvaià i acheulià.
Seguidament, ens centrarem en aquestes:

Olduvaià o cultura olduvaiana també coneguda amb el nom anglès de pebble culture pel fet d'utilitzar còdols principalment.
És la cultura basada en la producció d'artefactes de pedra més antiga de la humanitat amb uns 2,7 milions d'anys. Es troba dins la part més antiga del paleolític inferior al final del pliocè.
La segueix, a partir de 1,8 milions d'anys, la cultura de l'Acheulià atribuïda a l'Homo erectus.

L'Acheulià antic es desenvolupa durant l'interglacial Mindel-Riss (300.000-200.000 aC.), de llarga durada i clima càlid.
Les destrals bifacials s'afinen i sorgeixen les destrals el·líptiques de tall bifacial, més o menys planes ("Limandes"). Comencen a desenvolupar-se els utensilis en ascles i apareixen algunes puntes tosques.

L'acheulià mitjà es desenvolupa durant la major part de la Glaciació de Riss (200.000-110.000 aC.). Les restes de foc, que ara s'ha fet molt necessari, es multipliquen.S'han trobat junt a les eines dels caçadors, restes d'esquelets de l'Elefant Antic.

El Paleolític mitjà és un període dins del Paleolític que abraça entre els anys 40.000 i 33.000 aC. Les eines trobades són més complexes que les del paleolític inferior, ja que parteixen d'un nòdul al qual se li dóna forma i poden ser compostes, és a dir, combinades amb mànecs de fusta, per exemple.
La vegetació és sovint de tipus tundra amb pocs arbres (menys d'un 10% segons les anàlisis del pol·len). Comencen a trobar-se evidències de conservació del menjar, fumant-lo i assecant la carn.
Les primeres mostres d'art rupestre corresponen a la fi d'aquesta època.

Aquesta imatge ens mostra un grup d'hominids, convivent en societat, on només les dones amb marit tenien el dret de treure-li la pell als animal caçats anteriorment pels seus homes.
Aquelles dones duien les ungles tacades de sang, i aquesta era un forma d'identificació del seu compromís familiar. Per una altre banda, les dones sense marit ni fills, podien morir de fam.
El Paleolític Superior és un període prehistòric que s’estén aproximadament entre l'any 33.000 aC i el 9.000 aC.
Coincideix amb els darrers períodes de les glaciacions würmianes, de clima molt fred però amb intervals suaus.
Després de 8.000 aC postglacial, va sorgir el clima càlid




En aquest periode es van desenvolupar diverses fases culturals i entre elles el Perigordià, l'Aurinyacià, el Solutrià i el Magdalenià. Es caracteritzen per una major complexitat en la fabricació d'eines, incloent materials com ossos d'animals.
Les primeres agrupacions d'essers humans eren societats igualitàries basades en la caça i recol·lecció, en aquestes societats predomina l'economia de l'intercanvi i la reciprocitat. Els aliments eren aconseguits entre tots, i es consumien en comunitat mitjançant una distribució equitativa. En aquests clans familiar, el cap es un home fort i amb experiència.
La seva forma de vida nòmada els obliga a viure en cabanes, en coves o en abrics, en els quals decideixen manifestacions artístiques sobre la vida i la naturalesa.

Les aportacions de l'antropologia cultural

L'antropologia cultural estudia la forma de via dels diversos grups humans i l'evolució que aquests han anat experimentant. És necessàriament simbòlica.
L'antropologia interpreta aquestes expressions culturals i mira de comprendre el seu significat, mira de reproduir dins del que es possible l'evolució que aquest ésser cultural va experimentar en la seva manera de viure, en la realitat i de conviure amb els altres.
Des d'aquesta perspectiva s'hauria de poder fer una recomposició que ens aproximi a allò que fou la gènesi de la societat humana. Primerament ens centrarem en les primeres societats.

Socials per naturalesa?

És una d'aquelles preguntes que sempre s'ha fet l'ésser humà des que té coneixement, i busca explicacions a la seva manera de ser i viure.


L'ésser humà és sociable per naturalesa

Segons Aristòtil, l'ésser humà és un animal polític, és a dir, sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d'acord amb les capacitats que li són pròpies, i així poder satisfer les seves necessitats.
A més, Aristòtil afegeix que l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó de conèixer el bé i el mal, el què està bé i el què està malament, etc...

Des de l'infantesa, l'ésser humà busca la companyia dels seus iguals, no únicament per motius de necessitat o utilitat, sinó també per sentiments d'amistat

Viure en societat no és una exigència de la naturalesa

D'altra banda, a diferència d'Aristòtil, hi ha qui creu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa.
La societat és una construcció artificial, un contracte entre els éssers humans per evitar la lluita d'uns contra els altres.
Dintre d'aquesta ideologia destacarem:

.Thomas Hobbes, (1588/1679)

T.Hobbes parteix d'una consideració pessimista dels éssers humans. Afirma "L'home és un llop per a l'home". Suposa que en el seu hipotètic estat originari els éssers humans vivien en una associació caòtica en la qual cadascú mogut pel propi egoisme estava en lluita permanent amb els altres.

L'únic impuls natural, que hi ha en l'ésser humà és la conservació i la satisfacció de les pròpies necessitats.

Només un cap fort i absolut escollit lliurement per tots i capaç d'imposar les seves lleis farà possible una societat en la que es pugui conviure en pau.


·Jean-Jacques Rousseau (1712/1778)

Parteix de l'hipòtesi de l'home natural solitari que no necessita la societat per viure, es mou per una pietat natural o impuls benèvol cap al seus semblants, és a dir, que és bo per naturalesa.

La vida en societat, a la qual arriba empès per un canvi notable en les condicions del seu hàbitat, és possible i positiva per al seu desenvolupament humà, mentre està estructurada sota la forma d'una comunitat igualitària i no gaire nombrosa. Però l'aparició de la propietat privada i l'egoisme que desencadena posen el perill el desenvolupament d'una convivència pacífica, i en converteix l'ésser humà en malvat quan se'l fa sociable.

D'una manera o d'una altre, ja sigui perquè és social per naturalesa o perquè les circumstàncies per força el que sembla clar és que l'ésser humà no pot viure fora de la societat.

I què és la cultura?

Doncs bé, la cultura és el conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.

L'antropologia, és la ciència que estudia l'home, i, en un sentit més ampli, els homínids.

Si unim aquests dos termes obtenim l'antropologia cultural, que és el tema que volem exposar.

L'antropologia cultural, és l'estudi de la cultura humana des dels seus orígens fins als nostres dies, i de les seves varietats i adaptacions en funció de les seves relacions socials i biològiques. L'antropologia cultural s'ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura. Són disciplines auxiliars de l'antropologia cultural l'etnologia, l'antropologia social, l'arqueologia i la lingüística. En tant que ciència històrica, l'antropologia cultural necessita de l'arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l'etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l'etnografia i de l'antropologia social.

Per què Diversitat Cultural?

Hola! Som un grup de tres alumnes de 1r de batxillerat de l'Institut Jonqueres (Sabadell). Som Maria del Pilar, Sara, i Miriam.

Hem escollit aquest tema, la diversitat cultural, ja que ens interessaria aprendre coses d'altres cultures a partir de realització d'aquest blog.

Seria interessant que un cop finalitzada la recerca, poguem identificar les diferents cultures que ens envolten. I més ara, que la immigració és molt vigent.