1.-Les Primeres societats: 1.2.-El Mesolític

El Mesolític és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap el 9.000 aC fins el 6.000 aC. Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge. És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes...

Al poder viure de les fruites que recull l'home té menys necessitat de cacera. Surt de les coves i construeix les primeres barraques (de fusta i plantes) a la vora dels rius i els seus hàbits d'alimentació modifiquen les seves característiques físiques. A la vora dels rius s'han trobat algunes restes anomenades tallers de sílex, on es feien les noves eines que calien pel tipus de cacera que ara es practicava. Per la cacera s'utilitzava principalment l'arc i les fletxes, que els homes sabien disparar drets, assentats, de genolls a terra, recolzats, cap dalt o inclús mentre corrien. Les tribus es barallaven entre elles segons les pintures que reflecteixen batalles d'arquers i altres combats inclús cos a cos. Els homes van despullats i les dones utilitzen unes faldilles acampanades i van despullades per damunt de la cintura. Els homes a vegades utilitzen plomes al cap i braçalets als braços i turmells.

Les dones es representen com altes i primes, amb cintura estreta i pelvis ampla, cames fortes i pits grans i flàccids que els penjaven fins a la panxa; el pentinat era estret al centre i penjant cap els costats cada vegada amb mes amplada, fins el final del cap. Es creu que cada grup tenia un bruixot representat per una figura que portava adorns als genolls i segurament també als braços. Es feien balls rituals segurament ritus de fertilitat o d'abundància.
Es desenvolupa la tècnica de cacera per encerclament i la matança dels animals encerclats. Els animals son també empesos cap a sacs de cuiro i concentrats després en recintes fets amb pals de fusta, d'on sorgirà la ramaderia. Les dones es cuiden de recollir la mel de les abelles però encara no controlen els eixams. Així doncs cal considerar aquesta fase com una fase inicialment (Epipaleolític) de caçadors i recol·lectors (abans nomes caçadors) i després (al Protoneolític) també de pastors.
Aquesta forma d'agrupació, ja sedentària, origina un nou tipus d'economia: la d'acumulació i redistribució controlada.
D'un comandament més o menys compartit es passa a un cap de la tribu, que és la persona amb prou poder per recollir i emmagatzemar aliments i béns que puguin satisfer les necessitats de la població en un moment determinat d'escassetat permetent-li a ell i els seus subordinats mantenir un nivell de vida d'acord amb el seu rang jeràrquic, que procura fer hereditari.

A més a més si es tracta d'un cap guerrer capaç de portar la guerra més enllà del poblats propers i d'incorporar els vençuts a la seva xarxa tributaria, es fa possible l'aparició de grups socials especialitzats: militars, religiosos, administratius i artesans, que depenen de la seva capacitat proveïdora.